Allò que en diríem una somriure d'orella a orella. Perquè això és el més important en la vida. Des de que estic a Holanda, me n'he adonat que somric més quan ix el sol. Avui, ha estat un bon exemple.I els estudis demostren que als països nòrdics abunda més la depresió degut a la climatologia.
Ara que he esmentat els somriures, fa dos dies, vaig anar amb Tom, Ryan i Julia (els meus companys de projecte) a preguntar alguns dubtes al professor Mr Dingemans. En acabar ens va dir: "Have I solved your problems?", i nosaltres vam afirmar: "Yes, of course". Llavors ell va remarcar: "So, smile". I els quatre membres del grup començarem a somriure. Així en Dingemans se sentia satisfet i complagut de la seua explicació.
Per tot això és tan important el dibuix, en la nostra cara, d'un parèntesi en horitzontal i amb els extrems mirant cap al Nord. Com aquesta lluna que tan poc il·lumina la nit qua hi és present, però que tan l'alegra.
1 comentari:
Com podrás vore, ja te "linkat" al meu blog. He llegit el teu text, i de veres que parles amb el cor a la mà, i amb això estic d'acord amb tú.
M'alegre de que el video del Steve, t'haja agradat. A mi també hem va impactar quan el vaig vore.
Segueix cuidante, amb traguets de riquissim té amb mèl i llima.
Publica un comentari a l'entrada