divendres, 22 de febrer del 2008

Gairebé un atzucac

Carreró estret que t'atabala i et corprèn; que t'enganxa i et limita, en cert sentit, a seguir endavant. Desperta la cuiositat per descobrir i, alhora, la por frena el pas endavant. És curiós el "colash" de contradiccions en un espai tan simple i solitari.
S'hi troba l'altra cara de cada vida familiar. La reraguarda. L'òxid de cada família impregnat en la paret posterior de la vivenda.
Algun fuster que, fins i tot el diumenge per la tarda, ha decidit dedicar uns minuts a les seues manualitats, per no perdre el costum. Per avançar en el guany del jornal i sentir-se recompensat l'endemà, quan rebrà un grapadet de monedetes en negre.
I el mitjà de transport d'algú solitari que està de visita.

1 comentari:

Mandragora ha dit...

Miri, definitivament lo teu es el relat (diga-li novèl.la, diga-li relat curt...)A mi m'encanta el teu estil, sumament descriptiu dels escenaris, persones...no sé, eres com els escriptors realistes, aportant el teu tòc de màgia.

Segueix així wapa.

Ja bec té, pero m'agrada sòl (excepte el que prenc quan vinc per açí ;)