.JPG)
al límit
estressada
frustrada
en pendent
a punt de caure
esgolant-me
aguantant l'equilibri
subsistint
suportant
endavant
pròxima a esclatar i vessar el rovell líquid de l'ou entre tot el que tinc en mans, per empestar-ho i recobrir-ho tot de l'agonia que en alguns moments em disfressa i acaba convertint-me.
sóc una dona, no una esclava
2 comentaris:
Ben fet, ben reivindicat.
Gràcies sobretot per haver-te molestat en comentar tots i cadascún dels meus posts recents.
Tots mos agobiem alguna vegada, si eres dona heu tens pitjor, pero deixa ben clar que tu pots més si vols, no per ser dona.
Un beset
M'agrada molt la foto en blanc i negre teua del dia de la dona en el teu fotolog. Gràcies de nou per preocupar-te de comentar tot lo que escric.
Si puguera ajudar-te en el teu projecte ho faria, la gent te molta cara dura. No t'enemistes amb tu mateixa, si veus que no pots demana ajuda (i no precisament als companys...)
Publica un comentari a l'entrada