Passejant per un fil, mentre el sol m'enlluernava els ulls i no em deixava veure, vaig pensar. I vaig descobrir que més enllà de l'obscuretat de les meues parpelles hi havia la lluentor d'un cel clar. Que reflectia els seus escassos núvol en l'aigua marina mentre contemplàvem l'horitzaó des d'un extrem del fil.
Mentre arrossegava els peus intentant no perdre l'equilibri, van tornar a caure estels assenyalant l'arribada de la fosca prominent. I el fil s'escurçava per conduir-me novament a casa.
1 comentari:
Ei wapa, vaig llegir els teus posts en el teu fotolog (que per cert quina creativitat, 4 en pocs dies).
La veritat es que la cançó,i la simplesa dels pallassets, denoten que algo no estava anan-te bé estos dies. Espere que com a bona lluitadora de la vida, t'alçes i empentes el món i que rode, no intentes dur-lo a sobre teu.
(Sabent que tot lo que estiga passan-te ha de ser molt més complexe de lo que jo puc curtament adivinar per lo que llig)
Ánim Miri, i moltes gràcies per la teua asiduïtat al meu blog!!!
Publica un comentari a l'entrada